sábado, 15 de diciembre de 2007

LA PARAULA PINTADA de Quim Domene

EXPOSICIÓ "LA PARAULA PINTADA" de Quim DOMENE

PEDREGUET-ART Espai Contemporani - Del 15 desembre 2007 al 19 de gener 2008

Avinguda de la Selva, 38 baixos 17170-AMER (Girona)

Horaris: De dimarts a divendres de 9,00h a 13,00h i de 16,00h a 20,00h
Dissabtes de 17,00h a 20,00h

Tancat diumenges, dilluns i festius















































sábado, 10 de noviembre de 2007

UNA MIRADA ALS PALLERS de Claperà Mayà

Alumne de l'Escola de Belles Arts d'Olot, amb Martí Casadevall i Pere Gussinyé. Josep Pujol va ser un dels seus mestres. A partir del 1956 va viatjar per diversos països europeus. Va exposar per primera vegada l’any 1961 a Olot. El procediment que condueix a l’expressió de l’essència d’un paisatge de Clapera Mayà és la construcció a partir de components heterogenis, cada un d’ells elaborat segons les seves característiques inherents, o, dit d’una altra manera, segons l’essència que en percep l’autor. Clapera Mayà sap originar una perspectiva irreal a les seves obres que s’accentua prou més amb la composició/construcció sempre simètrica del quadre. Utilitza la tècnica de l’oli i els protagonistes de les seves obres són, preferentment, els pallers, els insectes, els espantaocells...

sábado, 9 de junio de 2007

ENS VAN IL.LUMINANT LA VIDA de Rui Gomes

Este portugués afable que en el 73 vio sus primeras luces en Oporto, es propietario de una infancia – como deberían serlo todas – plácida y feliz. No es de extrañar, por ello, que se obstine en hacerla eterna.
De cuerpo joven, enjuto pero atractivo e imagen sobria con movimiento grácil, donde esconde, que no disimula, un carácter modesto, amable y sincero, muy intimista aunque extrovertido, es persona amante de las cosas sencillas de la vida y de valores morales como la honestidad y la honradez. Poseedor, así mismo, de una expresión vivaracha, vestida con una mirada comunicativa, no carente de picardía, que transfiere a los demás la carga sensorial de sus inocentes sentimientos, convirtiendo, en suma, su amistad en un auténtico lujo y placer.
Artista políglota, Licenciado en Artes Plásticas – Pintura por la Universidad de Oporto, humanista y vital, preparado, estudiado y estudioso que, incapaz de contener su avidez por aprender, es curioso y atrevido, vanguardista y valiente innovador, se confiesa pintor por encima de todo y con modestia, admirador aunque crítico, de la obra de, entre otros, los grandes maestros Jean-Michel Basquiat, Cy Twombly y el grupo CoBrA. Y nos viene presentando sus trabajos – que acumulan ya agradecidos reconocimientos profesionales - con su arte pictórico colorista, alegre y desenfado, en el que retrata sus creaciones con trazos aparentemente pueriles, que en realidad son intencionados. Sus creaciones, con gran dominio de la técnica, pretenden generar emociones que no se leen ni se traducen y que ni tan siquiera precisan interpretarse, en una obra fresca, positivista, entrañable y encantadora, merecedora sin duda de una plácida y agradable contemplación.
Siendo su catálogo el recorrido relajado, recomendable y divertido, que nos propone visitar a lo largo de estas páginas.

viernes, 27 de abril de 2007

DEL DOLOR I DE LA VIDA de Jordi Mas Lloveras



Si una motivació es desprèn de l’obra de Jordi Mas, és la necessitat de compartir amb l’espectador quelcom innat que sorgeix de forma espontània. Res però, és fruit de la casualitat. Tot és buscat i tot condiciona la seva forma de treballar. Mentre que a l’estudi tot està preconcebut, a l’exterior tot està per lligar i res depèn d’ell, sinó del que es troba. Cal doncs cercar la clau de volta que lligui i faci entenedors aquests conceptes, cal que s’estableixi un llenguatge en el què, creador i espectador, s’hi sentin còmodes i s’entenguin. A partir d’aquí, la llum, en majúscules i en el sentit ampli del terme, resulta el fil conductor d’aquest diàleg on l’autor comparteix el que sent amb l’espectador i a la recíproca, l’espectador es deixa portar per tot un món d’emocions que aquest missatge li provoca.

A través del domini de la tècnica, Jordi Mas, aconsegueix la llibertat que necessita per dir el que vol a través de la llum. N’està convençut i n’és el seu màxim objectiu. En aquesta seguretat, fruït de molts anys de professió, reivindica que el domini de la llum és l’única eina del fotògraf i que tot el demés són els suports que ho fan possible. Així doncs, per aquesta raó el trinomi LLUM – PROCÈS – FINALITZACIÓ, bàsic per aconseguir el resultat, pren diferents criteris d’importància segons el moment i el lloc on es fa la fotografia. Mentre que en el estudi el punt àlgid de l’obra és en el mateix moment de fer la fotografia, en el exterior, en canvi aquest punt arriba en el moment clau quan s’imprimeix la mateixa. Si en l’estudi tot gira al voltant dels sentiments i de l’expressió, a l’exterior tot es mou més al voltant de les sensacions. Ambdós llocs i ambdós moments, tenen la mateixa importància. Un no és possible sense l’altre, ni l’altre sense l’un.

Tota l’obra parla d’ell, dels seus moments, de les seves emocions, dels seus sentiments. Per tant tot depèn del seu estat d’ànim, de la motivació necessària d’un moment especial, que no decideix ell sinó que se’l troba al damunt. I és en aquest punt, sublim i necessari, quan es meravella d’allò que està veient, quan es posa a treballar amb tots els sentits per arribar a un resultat final encara desconegut. Amb exigència analitza aquest resultat final, i quan aquest coincideix amb el sentiment excepcional del moment, esdevé emoció. És llavors quan Jordi Mas queda satisfet del missatge, és només llavors, quan queda convençut d’haver trobat, a partir de la llum, el fil conductor de tot plegat.

En aquest estrès creatiu, s’hi sent motivat. En aquest dubte primigeni, troba l’excitació bàsica per compartir quelcom d’ell mateix, amb respecte i absoluta complaença. Cal només que l’espectador aboqui la pròpia predisposició perquè Jordi Mas, pugui a través de les seves fotografies, portar-lo cap un munt de noves emocions.

Lluís Ferrés Planella
Galerista i crític d’art