viernes, 27 de abril de 2007

DEL DOLOR I DE LA VIDA de Jordi Mas Lloveras



Si una motivació es desprèn de l’obra de Jordi Mas, és la necessitat de compartir amb l’espectador quelcom innat que sorgeix de forma espontània. Res però, és fruit de la casualitat. Tot és buscat i tot condiciona la seva forma de treballar. Mentre que a l’estudi tot està preconcebut, a l’exterior tot està per lligar i res depèn d’ell, sinó del que es troba. Cal doncs cercar la clau de volta que lligui i faci entenedors aquests conceptes, cal que s’estableixi un llenguatge en el què, creador i espectador, s’hi sentin còmodes i s’entenguin. A partir d’aquí, la llum, en majúscules i en el sentit ampli del terme, resulta el fil conductor d’aquest diàleg on l’autor comparteix el que sent amb l’espectador i a la recíproca, l’espectador es deixa portar per tot un món d’emocions que aquest missatge li provoca.

A través del domini de la tècnica, Jordi Mas, aconsegueix la llibertat que necessita per dir el que vol a través de la llum. N’està convençut i n’és el seu màxim objectiu. En aquesta seguretat, fruït de molts anys de professió, reivindica que el domini de la llum és l’única eina del fotògraf i que tot el demés són els suports que ho fan possible. Així doncs, per aquesta raó el trinomi LLUM – PROCÈS – FINALITZACIÓ, bàsic per aconseguir el resultat, pren diferents criteris d’importància segons el moment i el lloc on es fa la fotografia. Mentre que en el estudi el punt àlgid de l’obra és en el mateix moment de fer la fotografia, en el exterior, en canvi aquest punt arriba en el moment clau quan s’imprimeix la mateixa. Si en l’estudi tot gira al voltant dels sentiments i de l’expressió, a l’exterior tot es mou més al voltant de les sensacions. Ambdós llocs i ambdós moments, tenen la mateixa importància. Un no és possible sense l’altre, ni l’altre sense l’un.

Tota l’obra parla d’ell, dels seus moments, de les seves emocions, dels seus sentiments. Per tant tot depèn del seu estat d’ànim, de la motivació necessària d’un moment especial, que no decideix ell sinó que se’l troba al damunt. I és en aquest punt, sublim i necessari, quan es meravella d’allò que està veient, quan es posa a treballar amb tots els sentits per arribar a un resultat final encara desconegut. Amb exigència analitza aquest resultat final, i quan aquest coincideix amb el sentiment excepcional del moment, esdevé emoció. És llavors quan Jordi Mas queda satisfet del missatge, és només llavors, quan queda convençut d’haver trobat, a partir de la llum, el fil conductor de tot plegat.

En aquest estrès creatiu, s’hi sent motivat. En aquest dubte primigeni, troba l’excitació bàsica per compartir quelcom d’ell mateix, amb respecte i absoluta complaença. Cal només que l’espectador aboqui la pròpia predisposició perquè Jordi Mas, pugui a través de les seves fotografies, portar-lo cap un munt de noves emocions.

Lluís Ferrés Planella
Galerista i crític d’art