JORDI MAS exposa a la FUNDACIÓ VILA-CASAS de Palafrugell la sèrie FOTOSCOP un espectacular recull de fotografies sobre l'obra de Leandre Cristòfol

LEANDRE CRISTÒFOL I LA FOTOGRAFIA CREATIVA DE JORDI MAS

Sempre he pensat que l'escultura és una de les arts més difícil de fotografiar. Si seguim al peu de la lletra la definició que el gran Juli González va fer d'aquesta disciplina artística, que equiparava a "dibuixar en l'espai", es fa evident que la persona que ha de fotografiar una escultura no ha de captar només les seves formes, sinó que ha d'entendre-les, ha de saber veure la seva turgència, les seves textures, els espais que les defineixen i, sobretot, com les afecta la incidència de la llum.

Si hi ha algun escultor modern difícil de copsar amb l'art bidimensional de la fotografia aquest és Leandre Cristòfol. Per això en preparar el catàleg de l'exposició que li va dedicar al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, en ocasió del centenari del seu naixement, vaig pensar que qui millor podia ajudar-nos a penetrar en el món d'aquest escultor, tant en el seu vessant figuratiu com en l'abstracte, era Jordi Mas (Lloret de Mar,1965) perquè ja havia col·laborat anteriorment amb ell i coneixia els seus mètodes de treball, que defuig la fotografia frontal i centrada per a proposar una aproximació detallada de cada obra, a la que analitza des de tots els punts de vista possible.

Davant qualsevol peça escultòrica, Mas canvia de posició, de punt de vista, la il·luminació, magnifica els detalls... sempre destacant l'element més definidor i buscant el més suggerent i quan fa aquestes lectures en blanc i negre les seves imatges encara resulten més corprenedores. Mas ens ajuda a veure Cristòfol, a descobrir el més intrínsec de la seva obra i, en el fons, de la seva manera de fer. Tot això ho podrem comprovar en aquesta exposició que ens permet confrontar l'obra de dos artistes, l'escultura de Leandre Cristòfol i la mirada creativa que ens ofereix Jordi Mas.

Daniel Giralt-Miracle

Més informació a:

http://www.jordimasfotograf.com/

http://www.fundaciovilacasas.com/

http://jordimas.artelista.com/

DEL DOLOR I DE LA VIDA de Jordi Mas Lloveras

Si una motivació es desprèn de l’obra de Jordi Mas, és la necessitat de compartir amb l’espectador quelcom innat que sorgeix de forma espontània. Res però, és fruit de la casualitat. Tot és buscat i tot condiciona la seva forma de treballar. Mentre que a l’estudi tot està preconcebut, a l’exterior tot està per lligar i res depèn d’ell, sinó del que es troba. Cal doncs cercar la clau de volta que lligui i faci entenedors aquests conceptes, cal que s’estableixi un llenguatge en el què, creador i espectador, s’hi sentin còmodes i s’entenguin. A partir d’aquí, la llum, en majúscules i en el sentit ampli del terme, resulta el fil conductor d’aquest diàleg on l’autor comparteix el que sent amb l’espectador i a la recíproca, l’espectador es deixa portar per tot un món d’emocions que aquest missatge li provoca.

A través del domini de la tècnica, Jordi Mas, aconsegueix la llibertat que necessita per dir el que vol a través de la llum. N’està convençut i n’és el seu màxim objectiu. En aquesta seguretat, fruït de molts anys de professió, reivindica que el domini de la llum és l’única eina del fotògraf i que tot el demés són els suports que ho fan possible. Així doncs, per aquesta raó el trinomi LLUM – PROCÈS – FINALITZACIÓ, bàsic per aconseguir el resultat, pren diferents criteris d’importància segons el moment i el lloc on es fa la fotografia. Mentre que en el estudi el punt àlgid de l’obra és en el mateix moment de fer la fotografia, en el exterior, en canvi aquest punt arriba en el moment clau quan s’imprimeix la mateixa. Si en l’estudi tot gira al voltant dels sentiments i de l’expressió, a l’exterior tot es mou més al voltant de les sensacions. Ambdós llocs i ambdós moments, tenen la mateixa importància. Un no és possible sense l’altre, ni l’altre sense l’un.

Tota l’obra parla d’ell, dels seus moments, de les seves emocions, dels seus sentiments. Per tant tot depèn del seu estat d’ànim, de la motivació necessària d’un moment especial, que no decideix ell sinó que se’l troba al damunt. I és en aquest punt, sublim i necessari, quan es meravella d’allò que està veient, quan es posa a treballar amb tots els sentits per arribar a un resultat final encara desconegut. Amb exigència analitza aquest resultat final, i quan aquest coincideix amb el sentiment excepcional del moment, esdevé emoció. És llavors quan Jordi Mas queda satisfet del missatge, és només llavors, quan queda convençut d’haver trobat, a partir de la llum, el fil conductor de tot plegat.

En aquest estrès creatiu, s’hi sent motivat. En aquest dubte primigeni, troba l’excitació bàsica per compartir quelcom d’ell mateix, amb respecte i absoluta complaença. Cal només que l’espectador aboqui la pròpia predisposició perquè Jordi Mas, pugui a través de les seves fotografies, portar-lo cap un munt de noves emocions.

Lluís Ferrés Planella
Galerista i crític d’art