Josep M. Solà (Sant Feliu de Pallerols, garrotxa, 1970) és un notable continuador de l’ escola paisatgística que tant alt ha posat la capacitat plàstica dels pintors de la seva comarca que l’ escola d’ Olot és en moltes ocasions criticada per la repetició de determinats temes, però no li fa cap por que el considerin fidel a les expressiones més clàssiques de la mateixa. Respectuós amb el paisatge al que serveix, Josep M. Solà el vol representar de la mateixa manera que el veu. el seu anhel és fondre’s amb cada paisatge i així poder explicar des de dins les motivacionsde cada moment un cop les llums han aconseguit formar aquells espais de bellesa. el seu treball és minuciós en els detalls, però mai s’ atura en les simples aparences, sinó que incansablement cerca les raons interiors. Des de la seva joventut, Josep M. Solà no és dels que trenquen amb l’ ambient que s’ ha trobat, encara que tampoc no és un conformista. En la seva pintura és visible un afany vivificador dels motius que de tan clàssics per a molts han perdut essències. ell les troba i les posa de manifest un altre cop.
Josep M. Solà (Sant Feliu de Pallerols, garrotxa, 1970) es un notable continuador de la escuela paisajística que tan alto ha puesto la capacidad plástica de los pintores de su comarca que la escuela de Olot es en muchas ocasiones criticada por la repetición de determinados temas, pero no le da ningún miedo que le consideren fiel a las expresiones más clásicas de la misma. Respetuoso con el paisaje al que sirve, Josep M. Solà quiere representar de la misma manera que lo ve. su anhelo es fundirse con cada paisaje y así poder explicar desde dentro las motivacionsde cada momento una vez las luces han conseguido formar aquellos espacios de belleza. su trabajo es minucioso en los detalles, pero nunca se detiene en las simples apariencias, sino que incansablemente buscar las razones interiores. Desde su juventud, Josep M. Solà no es de los que rompen con el ambiente que se ha encontrado, aunque tampoco es un conformista. En su pintura es visible un afán vivificadora de los motivos que de tan clásicos para muchos han perdido esencias. él las encuentra y las pone de manifiesto otra vez.
Josep M. Solà (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1970) is a remarkable continuation of the landscape school has been so high that the plastic capacity of the painters of the school district Olot is often criticized by the repetition of certain subjects, but does not give you any fears that they consider the most faithful to the classics. Respectful of the landscape that it serves, Josep M. Solà to represent in the same manner as he sees it. their desire is to merge with each landscape and to explain the motivation from within each time after the lights have to be those areas of beauty. his work is meticulous in detail, but never stops at mere appearances, but they tirelessly search for internal reasons. Since his youth, Josep M. Solà no one to break with the environment that has been found, although it is not a conformist. Is visible in his painting a life-quest of the reasons that so many have lost classic essences. he finds them and shows again.
Josep Maria Cadena, crític d’ art
